Festival AlCarrer'09

Tornem-m’hi l’any vinent, no? Aquesta serà la frase que ens sentirem dir dies...
Tot i el cap de setmana intens, després de dos dies seguits fent l’espectacle, l’experiència ha estat gratificant. Hem marxat del festival AlCarrer’09 de Viladecans amb un espectacle més madur i amb una experiència vivencial intensa.

Els dos dies han estat especials. El primer, amb més nervis i emoció, i encara amb la llum d’un vespre estiuenc i calorós, el vam aprofitar per retrobar cares conegudes i espais on ja havíem deixat la suor i moltes emocions anys anteriors. El segon dia, ja amb un bon regust del vespre anterior i fent l’actuació de nit, vam poder gaudir de l’espectacle amb un públic que no es va moure d’allà, va ser com un acord mutu: semblava mentida que l’espectacle fos al carrer. Teníem la sensació d’estar en un teatre amb un sostre de nit. Estàvem encerclades per les persones que, a les deu d’aquell dia, van decidir compartir una hora amb nosaltres.

A part de l’espectacle en si, vam passar uns dies amb la nostra Farasheta Montse que tot i que la tenim a uns quilòmetres, ha tornat amb nosaltres i ha donat una llum especial a l’espectacle. I també vam gaudir de la companyia del Jose que ens va donar un lloc per dormir (gràcies!) i no ens deixem el Raúl i tota la colla que és capaç de tocar el tambor tota la nit fins arribar a la platja.

Aviat us deixarem amb algunes fotografies que ens va fer el Raúl, com sempre, amb aquella gràcia especial que té.